El contingut d'aquesta pàgina web està dirigit a persones majors de 18 anys.

 
 
Entrar, sóc major d'edat           Sortir, sóc menor d'edat
Els joves creuen que sense droga no hi ha amics
Los jóvenes creen que sin droga no hay amigos
 
 
 
 
Noticia 09 de octubre de 2009

Els joves creuen que sense droga no hi ha amics

·Un estudi sosté que el consum ja és indissoluble de l’oci

Les coses estan de la següent manera: una tarda de qualsevol dia al nen li ofereixen marihuana i ha de decidir si en consumeix; té 14 anys. Una altra tarda li ofereixen cocaïna i ha de decidir si en consumeix; té 15 anys. En els dos casos mira al seu voltant, potser és en una discoteca o en una festa i s’adona que tots ho fan, que tots es diverteixen i s’ho passen bé, i de sobte se li acut que potser, potser si no ho fa es quedarà aïllat. Així que... què diables.
Les coses, en altres paraules, estan així: el consum comença cada vegada més aviat i està cada vegada més lligat a la simple intenció de passar-ho bé, i no només no està mal vist ni és motiu de rebuig, tot al contrari: és un factor d’inclusió. ¿Fiques, fumes, esnifes, et col·loques, et poses a 100? Llavors tindràs més amics. O això penses. «El principal benefici que els joves creuen obtenir és la seva integració en el grup», diu Eusebio Megías, director tècnic de la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD). Megías i el director general de la fundació, Ignacio Calderón, van presentar ahir a Barcelona l’informe Problemes de drogues, aquí i ara, on tracen un panorama del consum actual i denuncien el següent: que les estratègies per combatre’l són obsoletes.

ARMES DELS 80 / Megías va recordar que aquestes estratègies daten dels anys 80, quan el gran enemic era l’heroïna i, entre altres coses, era una bruixa de reputació pèssima que s’emportava els seus fidels a foscos soterranis, als més sòrdids racons: els excloïa. «La droga ja no és una via d’escapament, ara és una part normal del nostre oci», diu. Molts joves consumeixen drogues sense ser-ne addictes, continuen la seva vida amb normalitat i passen desapercebuts, i això, entre altres coses, significa que els indicadors de consum estan caducs: no es pot mesurar per ingressos a l’hospital, per teràpies en curs o per consultes al metge. «La de les drogues és una batalla perduda si se segueixen usant les mateixes armes». Els dos responsables van alertar del perill de pensar que el problema està solucionat, com sembla que passa a Espanya, i sobre la poca atenció que els polítics presten al tema. «Si a la societat no la preocupa, a mi no m’ocupa, sembla que pensen», es va lamentar Calderón.
Una prova del desfasament entre estratègia i realitat (entre teoria i pràctica) és la llei que prohibeix el consum d’alcohol als menors de 18 anys, perquè no hi ha enquesta ­en què els estrenats majors d’edat no ­responguin, en aclaparadora majoria (94% en l’últim sondeig), que ja l’han provat; una llei que se salten 9 de cada 10 persones és una llei per avaluar.
Que les coses siguin així no estranya gaire els investigadors. Total, diuen, som una societat de nou-rics. I així es diverteixen els nou-rics. I creen exemple.

Extret d'El Periodico del 09/10/2009

 
 
Comenta aquesta noticia al fòrum

Comentaris

Anton Uró Comentari enviat per Anton Uró
Enviat a les 15:17 del 09/10/2009
I els de la FAD mica en mica van obrint els ulls...
 
 

Accés

E-Mail:
Contrasenya:
Has perdut la contrasenya?
Et vols registrar?